Les marietes no són acceptades!
La política antimarietes, estúpida, de Platja-Gran costarà cara.
Moltes marietes que es trobaven en l'Armada de Platja-Gran han decidit marxar de l'Armada ja que són discriminats com a marietes i animals que són.
L'Armada de Platja gran governada per escarabats fins a 1981 no va acceptar que ninguna marieta formés part del seu cos. El 1981 l'Armada per necessitat de personal i per pressió política de l'expresident de Platja-Gran, va decidir fer una nova llei que deixés que les marietes entressin a formar part en l'Armada, però amb la condició de què no diguésin que van disfressat d'escarabats ja que són marietes, ja que "sempre ha estat clar que les marietes són incompatibles amb el servei militar".
Aquesta estúpida llei ha fet que moltes marietes decidissin deixar l'Armada, de manera que l'Armada de Platja-Gran ha perdut animals molt capacitats i amb això uns 200 milions de fulles verdes, que és el que la seva preparació va costar.
Les marietes de Platja-Gran encara no són acceptats lliurement com a marietes en l'Armada, tot i que un 79% d'animals creu que haurien de deixar que les marietes s'allistessin a l'Armada sense que tenir que anar disfressats d'escarabats.
Aquesta és una notícia treta d'aquí!
Carta a ExÏk, l'extraterrestre Segona part
Estimat ExÏK,
Novament estableixo la necessitat urgent d'escriure't, ja que crec que no puc residir gaire temps més al Planeta Terra.
Trobo a falrar els companys del Planeta GinËRo, eren sans i no s'autodestruïen.
Fa temps em vaig fixar que aquí, al Planeta Terra, molts humanoides talen boscos destrueixen espècies i creen armes nuclears i altres coses que fan que l'ozó d'aquest planeta cada dia empitjori més.
No, ExÏK, no creguis que ho fan perquè desconeixen el mal que s'estan fent, els humanoides, tot i que els tinguem prou subestimats, saben molt bé que s'estan fent mal a ells mateixos, però no pensen en el futur, simplement pensen en els diners.
Els diners solen ser unes pedres de coure, o altres materials, o també papers (trossos d'arbre tallat) que serveixen per intercanviar-los per altres materials com a menjar, cases, manteniments dels habitacles, etc.
Els humanoides, realment, estan obsessionats amb els diners i es dediquen a fer tot el que poden per tal d'aconseguir diners, és espantós.
Tant és el desig que tenen els humanoides d'aconseguir diners, que estan destruint veloçment l'Amazones.
L'Amazones és una preciositat de zona d'aquest planeta, on resideixen moltes espècies d'animals, plantes, i fins i tot alguna tribu d'humanoides. També és el bosc més gran d'aquest planeta, i un paradís per a qualsevol ginËRero. Una preciositat!
Dons... en un any, humanoides malvats han aconseguit destruir 18,520 quilòmetres quadrats de bosc, això són 7686867812872 gikonemos, al·lucinant veritat?
Per aquests horribles motius i altres que també causen els humanoides al seu propi planeta, estic pensant a tornar GinËRo, així que potser aviat ens veiem.
Espero que al nostre planeta mai no succeeixin aquestes coses.
Us trobo a faltar. Aviat us faré arribar noves notícies sobre la meva situació,
AgÏJo
Per a més informació sobre aquesta notícia clicant aquí!
El Peix Gros vol tornar a ser amic de l'oceà
Hi havia una vegada un Peix Gros que va decidir demostrar que ell era el millor del món i que no li importava re a part de que els seus amics estiguessin bé, es fessin més rics i es creguessin millors que els altres peixos de l'oceà.
Feia un any que un grup anomenat "Alapeixera" havia atemptat contra la seva platja demostrant així que no tenia que menysprear el poder d'altres platges del oceà.
El Peix Gros va decidir que aquesta podia ser una bona excusa per entrar a la platja d'altres peixos i robar-los-hi les seves fonts de sal (que eren molt riques en aquelles platges).
Com a excusa va dir que el Peix Bacaladen que l'havia atacat pertanyia a aquella platja i així part de l'oceà va acceptar que envaís la seva platja, però només per poder pescar al peix que havia atacat la seva platja.
EL Peix Gros en un any va destruir gairebé tota la platja i no va trobar el Peix Bacaladen, així que va tornar a la seva platja i es va oblidar del Peix Bacaladen, de manera que finalment no va aconseguir robar la sal a aquella platja.
Després d'un temps, a porp d'on van estar buscant el Peix Bacaladen van començar a haver conflictes entre platges i el Peix Gros fent-se el peixet bo, però amb les mateixes intencions d'apropiar-se de les fonts de sal i si podia... perquè no també de les platges senceres, va dir que tenia que ajudar a posar pau entre els peixos d'aquelles dues platges. Així que va enviar el seu exèrcit en busca del Peix Sardina que havia estat molt dolent i deia que volia destruir l'oceà.
Així que va començar l'ocupació peixgrosamilitar i una guerra per la pau entre els peixos, destruint tot el que trobava del líder de molts peixos, el Peix Sardina.
Actualment segueixen havent-hi problemes entre els peixos de les dues platges d'aquella zona del oceà i el Peix Gros s'ha apoderat de varies fonts de sal.
Això va causar que els peixos del oceà sencer desconfiessin del Peix Gros.
Ja fa ara algun temps, el Peix Gros va decidir reunir-se amb altres peixos grossos d'altres mars per reconciliar-se.
En la meva opinió el Peix Gros no se'n adona de que a les demés platges del oceà no els hi agrada gens el seu comportament, sobretot perquè és el amo d'una platja important per l'oceà i anar destruint altres platges no crec que li sembli bé a cap peix!
Per la meva platja, el Peix Gros pot tenir ben clar que jo no el rebré mai bé. Si vol ser ben rebut que demostri que no és un malèvol i que es capaç de fer coses bones per el oceà i no només per la seva platja, que tal i com l'esta fent quedar acabarà pitjor del que ja està.
La crísi en els formiguers del Carmel
Hi havia una vegada una cigala alcalde que va decidir contractar un senyor talp per a consturir un túnel.
Aquest túnel serviria per que els habitants d'una zona d'una muntanya poguessin anar a treballar a les diferents collites d'altres zones de la muntanya.
El senyor talp, com tots els talps, era cec i no es va adonar compte que estava furgant en una muntanya amb una terra molt inestable. A més cap rata va fer una prova geològica del terreny per veure si era una zona adequada per perforar.
El senyor cigala de l'ajuntament va donar permís per fer les obres i el senyor talp va començar a perforar el terreny.
El terreny realment no era gaire estable i amb les perforacions tots els formiguers de la zona van començar a moure's, es van fer esquerdes als formiguers i les formigues que els habitaven van anar a explicar-ho a la cigala alcalde.
La cigala alcalde no els-hi va fer cap cas, ja que per a ell era més important que el tunel s'acabés aviat perquè aquest donaria més prestigi als seus projectes.
Després d'uns dies un primer illot-formiguer va caure, per sort cap formiga no va ser ferida.
Les formigues van ser allotjades pel senyor cigala a un hotel durant una setmana ja que en teoria en una setmana estarien solucionats els problemes que en aquell moment tenien per poder recollir les seves pertinences i els que encara tenien el pis sencer podrien tornar al seu formiguer.
Després d'una setmana els veïns van poder tornar als seus formiguers amb una llavor on constava gravat pel senyor cigala que podien tornar als seus formiguers tranquil·lament per recollir les coses i els que volguessin i poguessin quedar-se a dormir al seu formiguer.
Hi va haver formigues que es van atrevir a passar allà una nit, d'altres se'n van anar de nou a l'hotel. L'endemà les formigues que s'habian quedat a dormir als seus formiguers van veure noves esquerdes i van decidir tornar a marxar.
Les cigales de l'ajuntament van revisar de nou la situació i van decidir tornar a desallotjar la zona per perill de nous enderrocaments.
Han passat uns messos des que això va succeir, les formigues han hagut d'acceptar diners i nous habitatges, però qui els hi retornarà els records que amb els formiguers es van ensorrar??
El ratolí que portava dos anys mort en el seu formatge
Hi havia una vegada una noia d'un poblet proper a Barcelona que va decidir que faria un blog de contes que expliquessin la societat actual (o almenys ho intentaria...), ho faria des del seu punt de vista així que si algú volgués contrastar la seva opinió ho podria fer.
El seu primer conte comença així:
Hi havia una vegada un ratolinet d'un bloc de formatges, que tenia goteres al seu formatge així que va decidir demanar-li al president del bloc de formatges permís per obrir el formatge de sobre i arreglar les goteres, ja que suposadament el ratolí que vivia a sobre estava de viatge o simplement en un altre lloc.
El president de la fàbrica de formatges va concedir-li permís per entrar al formatge i arreglar les goteres, així que el ratolinet va trucar un ratolí manyà i aquest li va obrir la porta del formatge del veí de sobre.
En entrar al formatge van fer un volt per ell i van trobar el ratolí, l'amo del pis tombat en el seu munt de roba i palla dormint.
Es van extranyar que el ratolí no s'hagués despertat, així que es van apropar a ell.
Quina sorpresa es van emportar-se en veure que el ratolí estava mort. Feia dos anys que estava mort al seu formatge!
Una ratolineta després de llegir sobre aquesta notícia, es va posar a reflexionar... Com pot ser que hi hagi ratolins que estiguin tan sols en el món? I la seva família? com pot ser que hi hagi famílies que oblidin d'aquesta manera als seus parents?
Com de cruel pot ser fer-se vell i que la gent més pròxima a tú no s'assebenti en dos anys que has mort!
Aquest conte és una versió d'una notícia real, si voleu llegir-la podeu fer-ho clicant aquí!
Aquest blog té també una versió castellana, si algú preferís visitar la versió castellana ho pot fer clicant aquí!
